page_banner

producte

alfa-ionona (CAS#127-41-3)

Propietat química:

Fórmula molecular C13H20O
Massa molar 192.2973
Densitat 0,935 g/cm3
Punt de fusió 25°C
Punt de Boling 257,6 °C a 760 mmHg
Punt d'inflamació 111,9 °C
Solubilitat en aigua insoluble
Solubilitat Soluble en metanol, etanol, DMSO i altres dissolvents orgànics
Pressió de vapor 0,0144 mmHg a 25 °C
Aparença Pols cristal·lí blanc
Condicions d'emmagatzematge 2-8°C
Índex de refracció 1.511
Propietats físiques i químiques Propietats químiques líquid incolor a groguenc. És càlid i té una forta aroma violeta. Després de la dilució, té l'aroma de l'arrel de l'iris, i després barrejat amb etanol, té una aroma violeta. La fragància és millor que la p-violeta. Punt d'ebullició 237 ℃, punt d'inflamació 115 ℃. Insoluble en aigua i glicerina, soluble en etanol, propilenglicol, la majoria d'olis no volàtils i olis minerals. Els productes naturals existeixen en oli d'acàcia, extracte d'osmanthus, etc.
Ús Per al desplegament de Daily Chemical, sabor de sabó

Detall del producte

Etiquetes de producte

Codis de risc R42/43 – Pot provocar sensibilització per inhalació i contacte amb la pell.
Descripció de seguretat S24/25 – Evitar el contacte amb la pell i els ulls.
WGK Alemanya 2
RTECS EN0525000
TSCA
Codi HS 29142300

 

 

alfa-ionona (CAS#127-41-3) informació

La cetona violeta, també coneguda com a benzofenona, és un compost orgànic. Aquí hi ha informació de seguretat sobre ionone:

1. Toxicitat: la cetona violeta té certa toxicitat per al cos humà. Pot causar danys al sistema nerviós central i al fetge, i pot tenir efectes adversos sobre el sistema reproductor i els embrions.

2. Perill d'inhalació: la inhalació del vapor o la pols d'ionona pot causar símptomes de malestar com ara marejos, somnolència, tos i dificultat per respirar. L'exposició a llarg termini pot causar danys al sistema nerviós central.

3. Perill de contacte: la cetona violeta es pot absorbir a través de la pell. El contacte a llarg termini o extens pot causar irritació de la pell i els ulls. S'han d'utilitzar equips de protecció personal adequats, com ara guants i ulleres de seguretat, quan es manipula ionone.

4. Mesures d'extinció d'incendis: En cas de fuites o incendi, utilitzar pols seca, escuma o diòxid de carboni per apagar el foc. Eviteu utilitzar aigua, ja que la cetona violeta reacciona amb l'aigua per produir gasos inflamables.

5. Eliminació de residus: Eliminar els residus de cetona violeta correctament d'acord amb les normatives i normes locals. No l'aboqueu al clavegueram o al contenidor d'escombraries.

6. Precaucions d'emmagatzematge: la cetona violeta s'ha d'emmagatzemar en un lloc fresc, sec i ben ventilat, lluny de fonts de foc i oxidants.

Aquesta informació només té caràcter de referència. Si es requereix més ús o processament de ionone, consulteu la fitxa de dades de seguretat corresponent i consulteu un professional.

natura
La cetona violeta, també coneguda com a linailcetona, és un compost de cetona natural. És el component principal de l'aroma de les flors violetes.

La cetona violeta és un líquid oliós incolor a groc pàl·lid que és volàtil a temperatura ambient.

La cetona violeta és soluble en dissolvents d'alcohol i èter, i lleugerament soluble en aigua. La seva densitat és relativament baixa, amb una densitat de 0,87 g/cm³. És sensible a la llum i pot absorbir els raigs ultraviolats.

La cetona violeta es pot oxidar a alcohols o àcids cetònics en reaccions químiques, i es pot reduir a alcohols mitjançant reaccions de reducció d'hidrogenació. Pot patir reaccions d'alquilació i esterificació amb molts compostos.

Mètode d'aplicació i síntesi
La cetona violeta (també coneguda com a cetona porpra) és un compost de cetona aromàtica. Té una fragància especial i s'utilitza sovint a la indústria de perfums i perfums. A continuació es presenta una introducció als usos i mètodes de síntesi de la ionona:

Finalitat:
Perfum i espècies: les característiques de la fragància de la ionona, que s'utilitza àmpliament a la indústria de perfums i espècies per fabricar productes de fragància violeta.

Mètode de síntesi:
La síntesi de ionona s'aconsegueix generalment mitjançant els dos mètodes següents:

Oxidació del nucleobenzè: el nucleobenzè (un anell de benzè amb un substituent de metil) se sotmet a una reacció d'oxidació, com l'ús d'un àcid oxidant o una solució àcida de permanganat de potassi, per generar ionona.

Acoblament del pirilbenzaldehid: el pirilbenzaldehid (com el benzaldehid amb substituents de l'anell de piridina en la posició para o meta) es fa reaccionar amb anhídrid acètic i altres reactius en condicions alcalines per formar ionona.


  • Anterior:
  • Següent:

  • Escriu el teu missatge aquí i envia'ns-ho